Alcanar.cat

Formulari de cerca

Inici Ajuntament Comunicació i premsa Notícies Ara fa:Catalina Ferrer Majordom

Ara fa:Catalina Ferrer Majordom

| Cultura

Parlant de dones com fem dins del marc del programa "Març en femení", se’ns fa imprescindible recuperar la memòria d’una d’elles que, tot i no ser canareva de naixement, sí que ho fou d’adopció, i a més molt volguda i estimada pels seus contemporanis per la tasca que va dur a terme. Parlem ara de Catalina Ferrer Majordom.

La Catalina va nàixer el dia de Santa Caterina d’Alexandria, el 25 de novembre de l’any 1867, a Amposta. Era una de les filles del matrimoni format per Pere Ferrer, que tenia raïls a Ulldecona i era un dels màxims prohoms de la capital montsianenca, i Encarnació Majordom, oriünda —sembla— de Barcelona. La família formava part del nodrit cos de burgesos del poble en aquella època de turbulències econòmiques, socials i, especialment, polítiques.

Ja de joveneta, la Catalina va ser educada en la literatura i en la música. Li agradava llegir i es mostrava molt amatent a les arts escèniques, sobretot al teatre, que li encisava. També sabia solfeig i practicava amb el piano, instrument que sembla que dominava. Especialment practicava aquestes arts quan estiuejava a l’Ampolla amb la seua família.

La seua vocació la va dur a estudiar magisteri. Va anar a petar a Barcelona, un dels pocs llocs a Catalunya on, en aquell moment, s’impartia l’ensenyament per a ser mestra d’escola. I la sort va tornar a estar de la seua part: tot just acabada la carrera, el maig del 1887, ja la trobem exercint com a professora de xiquetes a Reus.

A partir de llavors, trobem la Catalina com a professora arreu. A poc a poc va anar pujant graons dins del seu quefer. Així, pel 1903 fou promoguda com a supervisora d’ensenyament a Cartagena i, nou anys després, la trobem amb el mateix càrrec a Barcelona. Val a dir que també va estar algunes temporades a Alcanar fent de professora, com en el curs 1901-1902 o durant l’any 1917, colze a colze amb Emília Gual, l’altra gran professora del nostre poble.

Però, i la seua relació amb Alcanar, d’on ve? Seria precisament a Barcelona, essent ella estudiant, quan coneixeria el jove intel·lectual i músic Ángel María Sancho de Suñer. Uns sis o set anys més gran que ella, Sancho de Suñer tocava assíduament el piano, igual que la Catalina, i escrivia poesia i articles d’opinió als diaris del territori ja a una edat molt precoç. Això devia fer enamorar la nostra protagonista, i la parella s’esposava al cap de poc. Van tindre quatre filles, a qui també van inculcar l’amor per les lletres i la música: la Glòria, l’Àngels, la Matilde i la Loreto. Van tindre també dos xiquets, que van morir albats, l’un el 10 d’octubre del 1899, i l’altre el 25 de març del 1901. Es deien Ángel i Ramonet.

Durant la seua etapa més combativa, la Catalina va llegir i adoptar postures totalment feministes en entrar en contacte amb les teories d’Emília Pardo Bazán, Rosalía de Castro, Víctor Català (pseudònim de la seua homònima Caterina Albert i Paradís), la tan nostra Enriqueta Ferrús o Dolors Monserdà de Macià. Amb tot aquest bagatge, va parlar en públic sobre l’educació femenina, en col·loquis com el celebrat a l’Ateneu Mercantil de Tortosa el 18 de maig del 1901, àmpliament aplaudit per la crítica. Escrigué articles d’opinió a diaris del territori, com la sèrie de publicacions “La educación estética”, apareguda entre l’octubre i el novembre del 1889 al Diario de Tortosa, i també, en l’àmbit de la literatura, escrigué poemes.

La seua obra es basa en els preceptes típics dels moviments de la Renaixença i també en el modernisme: recuperació del passat nacional, exaltació del símbol, la cristiandat, lluminositat, mètrica i estils clàssics. Els primers versets seus que trobem foren els publicats al Diario de Tortosa el primer de novembre del 1892, amb el nom de “Sempre aixís!”. A partir d’allí, la Catalina va anar escrivint poemes també inspirada pels postsimbolistes francesos, amb tres puntals temàtics fonamentals: l’amor a la natura, que la duria a escriure sobre temàtica pastoral i bucòlica, la religió, a la qual dedicaria alguns heptasíl·labs, i els sentiments, terreny aquest molt profund i que era força desconegut en els autors hispans de l’època.

A cavall entre el castellà i el català prefabrià, era coneixedora d’un amplíssim vocabulari que li permetia una gran riquesa, ritme, musicalitat i to. Devia dominar també el francès, ja que en algunes poesies utilitza gal·licismes (profondre com a sinònim de aprofundir), i arcaismes com jamai (en lloc de mai) o foll (que vol dir ’boig’), i tenia gran idea de mètrica clàssica, perquè en alguns dels seus escrits empra versos alexandrins i heptasíl·labs clàssics.

Finalment, la família havia arribat a l’estabilitat en ser nomenada la Catalina interina a l’Escola de Sant Pau, a la Rambla Volart, 91 (a Sant Martí de Provençals), l’octubre del 1913. Va restar allí fins a l’hora del fatal desenllaç.

I és que la vida de la Catalina acabaria de forma abrupta el 15 de febrer del 1924. Entrant al poble amb el carruatge en què viatjava, un cavall va desbocar-se-li i va precipitar-la en terra, es va desnucar i es va morir a l’acte. El seu espòs va quedar trastocat pel fet i la va sobreviure 21 anys reclòs en la família i la fe cristiana. La Catalina posava final a la seua vida d’una forma tràgica, a l’edat de 56 anys, tenint un futur literari i educatiu esperançador. Havia estat sempre fràgil, vulnerable, car sofria fortes dolències òssies. Les mostres de condol arribades a la família foren ingents, i l’enterrament, que es va celebrar a l’església de Sant Miquel dos dies després de l’infortuni, resultà ser tota una gran mostra de condol col·lectiu. Fou enterrada, i encara hi és, al cementeri.

Agraïment especial per a Nuri Martínez-Aguado i Mercè Cid per la informació i les fotos.

Alcanar Ràdio

Butlletí Alcanar

Subscriu-te al WhatsApp

Subscriu-te al servei d'avisos de WhatsApp de l'Ajuntament d'Alcanar al 627827078