Alcanar.cat

Formulari de cerca

Inici Ajuntament Comunicació i premsa Notícies Sant Jaume - Mas d'en Serrà posa al descobert una capella dedicada al culte religiós

Sant Jaume - Mas d'en Serrà posa al descobert una capella dedicada al culte religiós

| Cultura

Alcanar esdevé, cada vegada més, un referent de l’arqueologia protohistòrica catalana. Aquesta evolució es dona, a més, cada vegada de manera molt més ràpida i en àmbits diversos. Ja no es tracta tan sols que els treballs arqueològics del nostre grup de recerca –el GRAP, de la Universitat de Barcelona (UB)– al terme municipal hagin estat constants i ininterromputs des de l’any 1985 fins ara, ni que el patrimoni produït, en forma de dades, objectes i edificis, sigui de primera qualitat. És que els esdeveniments divulgatius i de caràcter més popular endegats, molt encertadament, a nivell local, com és el cas del Festival Tyrika, han donat un salt endavant de qualitat que els ha situat, per exemple, en el cas indicat, en l’agenda dels festivals històrics de qualitat a nivell nacional. Tot plegat proporciona una visió general de la importància que, cada vegada més, la recerca arqueològica que es realitza en els jaciments canareus representa per al municipi com a element de dinamització cultural, patrimonial i econòmica. La millor notícia no és, però, aquesta. La millor notícia és que el millor encara està per arribar.

 

I dic això perquè el vaixell insígnia del projecte científic que desenvolupem al conjunt del baix Sénia (i de manera particular, als municipis d’Alcanar i Ulldecona), la residència fortificada de la primera edat del ferro (s. VII-VI aC) de Sant Jaume, està lluny (molt lluny, de fet) d’haver finalitzat la seva aportació essencial al coneixement de les arrels més remotes de l’actual territori canareu. Fins ara, tot ha estat magnífic: el mateix edifici és un monument únic, un cas excepcional i sense paral·lels d’una gran casa fortificada, excel·lentment conservada. Per altra banda, el seguit d’objectes que ha proporcionat a data d’avui constitueix la millor col·lecció arqueològica del període de tota la península Ibèrica, tant pel que fa a quantitat com a integritat, diversitat i significança. I tot això quan ben just hem arribat a conèixer, tan sols, un terç del jaciment. Els resultats d’enguany (campanya 22/2019) ens indiquen, així mateix, que la festa tot just ha començat.

 

En aquest sentit, el més interessant d’aquesta campanya d’excavacions ha estat poder començar a omplir un buit de coneixements que, realment, ens sorprenia. Sant Jaume ha estat pròdig en l’aportació d’informació sobre aspectes socials, polítics, econòmics, arquitectònics, d’oficis, etc. Coneixements que han resultat essencials per a poder-la interpretar com el que fou: la residència d’un cabdill o cabdilla, el centre polític d’aquest conjunt d’assentaments que denominem Complex Sant Jaume (el mateix Sant Jaume, la Moleta, la Ferradura, la Cogula i el Castell d’Ulldecona). En canvi, després de 22 anys de treballs, seguia sent completament hermètica en relació amb un àmbit essencial, com és el món de les creences. Absolutament res: cap objecte (i el jaciment n’ha proporcionat milers) ens havia aportat fins enguany cap dada sobre l’àmbit de la religió. I això ens resultava molt estrany, perquè, en tractar-se d’una seu de poder (una mena de palau), resultava lògic pensar que, com ha fet sempre el poder, els governants haurien utilitzat les creences en profit propi i que algun element religiós hauria hagut ja d’aparèixer. 

 

Afortunadament, Sant Jaume mai defrauda: durant aquesta campanya hem completat l’excavació del que tot apunta que fou, en aquells moments, una petita capella de l’interior d’aquesta gran casa. Un espai menut, d’aproximadament 2,5 m x 2 m, amb una llar de foc en un lateral i una mena de banqueta-altar al final de tot, al centre i al damunt de la qual restaven, fixats, un parell de vasets bessons, un de col·locat dempeus i l’altre, al seu costat, a l’inrevés. Conjuntament amb la resta de vasos recuperats en aquesta petita habitació, tot apunta que es tractava d’un espai amb un elevat valor simbòlic –aquests dos vasets han de tenir un valor de culte molt alt, que encara estem mirant d’esbrinar– en el qual és molt possible que es fessin sacrificis i/o libacions. A mesura que n’anem sabent més coses, us n’anirem informant. 

 

Així doncs, per a nosaltres representa una enorme satisfacció no tan sols poder anunciar aquesta troballa excepcional –per altra banda, novament, sense paral·lels coneguts–, sinó també el mateix fet de constatar que, després de 22 anys de treball en el jaciment, aquest encara és capaç de proporcionar sorpreses molt potents, i de qualitat. Tot plegat ens anuncia, com us dèiem, que ens esperen encara força anys de troballes excepcionals i de sorpreses.

 

En darrer terme, troballes com aquestes se sumen a les que ja hem anunciat en altres ocasions i ens permeten, per la seva qualitat, poder anar recuperant, cada vegada amb una precisió més alta, el passat més remot de les terres del baix Sénia. I això retroalimenta, per altra banda, les iniciatives locals de divulgació i explotació del patrimoni historicoarqueològic canareu. A mesura que vagin passant els anys, aquest patrimoni, que ja avui dia és un referent fins i tot a escala europea, ho anirà sent cada vegada més. Si sabem, tots plegats (societat canareva i grup de recerca), prosseguir i insistir en el trànsit pels camins que comencem a recórrer junts, el futur s’anuncia certament estimulant. 

 

Text i foto de David Garcia Rubert.

Doctor en Història, especialitat d’Arqueologia, per la UB.

Alcanar Ràdio

Butlletí Alcanar

Subscriu-te al butlletí digital

Enviant aquestes dades s'accepta nostra Política de privacitat